Encara ara em sorprèn quan algú que vol comprar una camper em diu:
“Però a dins no cuinarem gaire, no?”
Per què no?
Per mi, preparar alguna cosa per sopar amb una copa de vi al costat és un dels millors moments del dia quan viatjo en furgo.
Potser has estat pedalant, caminant, esquiant o conduint tot el dia. Arribes. Obres la porta. Comences a tallar quatre coses. Algú para taula fora si el temps acompanya.
I de cop aquell tros de terra on has parat és casa teva.
Sí, a la camper es cuina. I no cal complicar-ho gaire.
Què pots cuinar? El que vulguis. Però nosaltres no ho cuinem tot
Poder, pots. Ara bé, després de molts viatges també aprens que hi ha plats que et fan la vida més fàcil.
Pasta. Arròs. Amanides. Verdures. Una truita. Llegums. Un sopar ràpid amb una mica de pa, formatge i alguna cosa més.
No perquè no puguis cuinar una recepta de dues hores.
Simplement perquè potser has marxat per gaudir del lloc on ets i no per passar la tarda fregant cassoles.
I hi ha una altra realitat. Les olors.
A nosaltres ens encanta cuinar, però segons què preferim menjar-ho en un restaurant. Forma part de les vacances. Aparcar, descobrir un lloc, seure a taula i deixar que aquell dia cuini algú altre.
El nostre parament no guanyaria cap concurs d’Instagram
I ens és igual. Hem tingut unes cassoles velles que s’apilaven perfectament i que semblaven dissenyades per a una camper abans que ningú sabés què era una camper.
Un bol d’amanida castigat per cent viatges.
Una bona navalla Opinel.
Tasses que també han servit per beure vi després d’haver comprovat que les copes de vidre i les furgonetes no sempre fan una gran parella.
Un drap que serveix per a més coses de les que confessarem.
I la cafetera.
La cafetera, insisteixo, no es queda a casa.
Cuinar abans de sortir també és cuinar en camper
Un dels trucs que més fem servir és sortir de casa amb feina avançada.
Un sofregit fet. Una truita. Verdura cuinada. Unes croquetes. Una salsa.
Qualsevol cosa que et permeti arribar el primer vespre, obrir la nevera i sopar sense muntar una operació.
Especialment el dia de sortida.
Has carregat la furgo, has conduït, has arribat més tard del previst i tens gana.
Aquella carmanyola que vas preparar ahir et semblarà la millor decisió de la setmana.
L’aigua canvia la manera de cuinar
A casa obres l’aixeta.
A la camper saps que aquella aigua estava abans dins d’un dipòsit i que, quan la facis servir, passarà a un altre.
Això canvia coses.
Comences a embrutar menys estris. A aprofitar una mateixa cassola. A no deixar córrer l’aigua mentre fregues. A entendre que simplificar una recepta no significa menjar pitjor.
Moltes vegades significa tot el contrari.
La millor cuina camper és la que et deixa continuar gaudint del viatge
No necessites vint estris.
Necessites els teus. Els que fas servir.
Si cada vegada que tornes descobreixes que un aparell ha viatjat dos mil quilòmetres sense sortir de l’armari, potser és el moment de jubilar-lo de la furgo.
Guarda aquest espai per una ampolla de vi. O per a més cafè.
Nosaltres ho tindríem bastant clar.