Com expliquem la Sau?
Podríem començar pels llits, la cuina, la nevera, les mides.
Però preferim explicar una setmana. Perquè és així com s’entén una camper que vol ser cotxe i casa alhora.
Dilluns
Portes els nens a l’escola. Vas a treballar. Passes pel supermercat. Arribes a casa.
No hi ha cap aventura. Ni muntanyes. Ni posta de sol.
Dilluns.
I precisament per això és important. Perquè si la Sau ha de ser el teu únic vehicle, ha de funcionar bé quan no estàs de vacances.
Dimarts
Tens festa. Agafes un amic i dues bicicletes i aneu al Montseny. Acabeu cansats. Les bicicletes han fet la seva feina. Vosaltres també.
I quan torneu a la furgo hi ha unes cerveses fredes a la nevera. I no, la nevera no és una gran revolució tecnològica. Però després de pedalar unes hores, té arguments molt convincents.
Dimecres
Nens. Feina. Casa. Avui no hi ha bicis. No hi ha rentadores. No hi ha muntanyes. No passa absolutament res digne d’Instagram.
I això també ens interessa.
Perquè una camper que vols utilitzar cada dia ha de funcionar precisament aquests dies. Quan només necessites anar, tornar, aparcar, carregar les motxilles dels nens i arribar a casa a l’hora de sopar.
La Sau no està esperant que arribi el cap de setmana.
Dimecres també és la teva furgo.
Dijous
Els teus pares han de comprar una rentadora. I aquí és on recordes que portes una furgoneta. Desplaces la banqueta, aprofites l’espai i la carregues.
Camper, sí.
Però furgoneta també.
Divendres…
Aquí sí.
Una muda. Botes. Bastons. Llet. Fruita. Cafè. Pasta. Alguna cosa especial per als nens.
I cap al Canigó.
Quan arribes ja no has de buscar habitació. La tens. Cuines. Poseu la calefacció si fa fred. Prepareu els llits. Dos a dalt. Dos a baix.
Dissabte
Obres els ulls. I ja ets allà.
No has conduït de matinada. No has hagut de buscar hotel. No has preparat motxilles a les sis del matí amb aquella sensació que segur que t’estàs deixant alguna cosa.
Esmorzeu a la furgo, us poseu les botes i sortiu.
Avui toca Canigó.
Camineu, feu cim si el dia acompanya, mengeu qualsevol cosa (que a 2.000 metres sembla molt més bona del que és) i torneu cansats.
I quan arribeu, casa continua exactament on l’havíeu deixat.
Roba seca. Alguna cosa per menjar. Una cadira a fora si fa bo.
I aquella satisfacció d’haver passat tot el dia a la muntanya sabent que no has de conduir enlloc més.
A la nit, sopar, explicar batalletes del dia i a dormir.
Demà ja tornarem. Avui no.
I diumenge?
Deses. Tanques. Tornes.
I dilluns torna a ser cotxe.
A nosaltres aquesta és la part que més ens agrada de la Sau.
Que no sembla que hagis de preparar una expedició cada vegada que vols marxar.
La vida normal i la vida camper passen dins del mateix vehicle.
Només canvia el dia de la setmana.
Si vols més informació pots llegir totes les característiques de la SAU aquí