A les xarxes socials, la vida camper té molt bona llum.
Una furgo amb les portes obertes davant del mar. Un cafè fumejant. Dos peus que surten de sota l’edredó. Una carretera buida. Una posta de sol espectacular i, si pot ser, ningú en cinquanta quilòmetres a la rodona.
I sí. La vanlife també és això.
Però si fa temps que viatges en camper, saps que darrere d’aquella fotografia també hi pot haver una bossa de roba bruta que ja fa por obrir, dues tovalloles que fa tres dies que intentes assecar, un altre plat de pasta perquè no saps què cuinar i una conversa amb la teva parella que comença amb un innocent “segur que era per aquí?” quan fa quaranta minuts que busqueu lloc per dormir.
I precisament per això ens agrada.
Perquè viure o viatjar en camper no és una vida perfecta. És una vida molt més senzilla, més improvisada i, moltes vegades, molt més intensa.
La primera vegada que vaig entrar en una camper
Encara me’n recordo.
Era una trobada d’amics i el Sergi va arribar amb una furgoneta camper. Jo no sabia gaire bé què era allò. La veia enorme, blanca, diferent de qualsevol altra furgoneta. Vaig pujar-hi i vaig tenir aquella sensació que tens quan descobreixes una cosa que no sabies que existia però que, de cop, vols.
Era una Ford Nugget de sostre rígid.
Hi havia tot el que necessitaves i poca cosa més. Cada objecte tenia el seu lloc. No sobrava espai, però tampoc vaig tenir la sensació que faltés res.
I crec que aquella és una de les primeres coses que t’ensenya una camper: quantes coses necessites realment per estar bé?
Amb els anys descobreixes que molt poques.
El pitjor de la vanlife també existeix
Comencem pel pitjor i així acabarem bé.
En una camper l’espai és el que és. Si viatges amb algú, us estimareu molt, però també aprendreu que deixar una sabata just al mig del passadís pot ser motiu de crisi diplomàtica.
La roba bruta fa olor. Les tovalloles humides encara més. Quan plou tres dies seguits, tot sembla humit. De vegades dormiràs davant d’un llac i d’altres acabaràs en un lloc que no posaràs mai a Instagram. I segur que algun dia faràs quilòmetres i quilòmetres buscant el lloc perfecte fins que, cansat, descobriràs que el lloc perfecte era probablement el primer que havies descartat.
I està bé.
Perquè una camper no és un hotel de cinc estrelles amb rodes. Si el que busques és això, probablement acabaràs frustrat.
I després hi ha tot allò que fa que hi tornis
Llavors arriba un matí qualsevol.
Obres la porta. Fa fresqueta. T’asseus fora amb el cafè. No tens cap reserva per deixar l’habitació a les onze. Ningú t’espera. I pots decidir si avui continues o et quedes.
Aquí és quan ho entens.
Pots llevar-te davant d’un bosc, passar tres dies en un poble perquè t’hi has trobat bé, anar a esquiar i tornar a la furgo a dinar, carregar les bicicletes i canviar de vall o passar una tarda sencera mirant com plou.
Una de les coses que més ens agrada és aquesta: fer de cada lloc una mica casa teva.
Posar dues cadires fora quan es pot, tallar una mica de formatge, obrir una ampolla de vi i pensar: avui vivim aquí.
Demà ja veurem.
Viure amb menys acaba donant-te més
Quan comences acostumes a portar massa coses.
Massa roba, massa menjar, massa “per si de cas”.
Amb els quilòmetres vas traient.
I no només coses de la furgo. També presses. Horaris. Plans tancats. Necessitat de veure-ho tot.
Aquest és potser l’aprenentatge que més ens agrada de la vida camper: descobrir que viatjar millor no sempre significa anar més lluny. A vegades significa parar més.
Conèixer el forn del poble. Tornar al mateix bar dos dies seguits. Parlar amb el veí. Esperar que pari de ploure. Canviar una ruta perquè algú t’ha dit que vint quilòmetres més amunt hi ha un lloc que t’encantarà.
Si estàs pensant “jo vull viure així”
Prova-ho.
No cal que demà venguis el pis, deixis la feina i apareguis a Noruega.
Lloga una camper. Marxa quatre dies. Després una setmana. Descobreix què trobes a faltar i, sobretot, què no trobes gens a faltar.
Perquè una camper per anar de vacances no ha de respondre necessàriament a les mateixes necessitats que una camper on vols passar mesos. Si hi has de viure, guanyen pes l’autonomia, l’espai d’emmagatzematge, el bany, la calefacció, la qualitat dels materials i una distribució amb què puguis conviure cada dia.
A Catalunya Van fa molts anys que escoltem persones que volen començar.
I gairebé sempre la pregunta és la mateixa: “Quina camper necessito?”
Nosaltres començaríem per: “Què t’imagines fent amb ella?”
La resposta acostuma a portar-nos fins a la furgo.