¿Cómo explicamos la Sau?
Podríamos empezar por las camas, la cocina, la nevera, las medidas.
Pero preferimos explicar una semana. Porque es así como se entiende una camper que quiere ser coche y casa a la vez.
Lunes
Llevas a los niños al cole. Vas a trabajar. Pasas por el supermercado. Llegas a casa.
No hay ninguna aventura. Ni montañas. Ni puesta de sol.
Lunes.
Y precisamente por eso es importante. Porque si la Sau tiene que ser tu único vehículo, tiene que funcionar bien cuando no estás de vacaciones.
Martes
Tienes fiesta. Coges a un amigo y dos bicis y os vais al Montseny. Acabáis cansados. Las bicis han hecho su trabajo. Vosotros también.
Y cuando volvéis a la furgo hay unas cervezas frías en la nevera. Y no, la nevera no es una gran revolución tecnológica. Pero después de pedalear unas horas, tiene argumentos muy convincentes.
Miércoles
Nens. Feina. Casa. Avui no hi ha bicis. No hi ha rentadores. No hi ha muntanyes. No passa absolutament res digne d’Instagram.
I això també ens interessa.
Perquè una camper que vols utilitzar cada dia ha de funcionar precisament aquests dies. Quan només necessites anar, tornar, aparcar, carregar les motxilles dels nens i arribar a casa a l’hora de sopar.
La Sau no està esperant que arribi el cap de setmana.
Dimecres també és la teva furgo.
Jueves
Els teus pares han de comprar una rentadora. I aquí és on recordes que portes una furgoneta. Desplaces la banqueta, aprofites l’espai i la carregues.
Camper, sí.
Però furgoneta també.
Viernes…
Aquí sí.
Una muda. Botes. Bastons. Llet. Fruita. Cafè. Pasta. Alguna cosa especial per als nens.
I cap al Canigó.
Quan arribes ja no has de buscar habitació. La tens. Cuines. Poseu la calefacció si fa fred. Prepareu els llits. Dos a dalt. Dos a baix.
Sábado
Obres els ulls. I ja ets allà.
No has conduït de matinada. No has hagut de buscar hotel. No has preparat motxilles a les sis del matí amb aquella sensació que segur que t’estàs deixant alguna cosa.
Esmorzeu a la furgo, us poseu les botes i sortiu.
Avui toca Canigó.
Camineu, feu cim si el dia acompanya, mengeu qualsevol cosa (que a 2.000 metres sembla molt més bona del que és) i torneu cansats.
I quan arribeu, casa continua exactament on l’havíeu deixat.
Roba seca. Alguna cosa per menjar. Una cadira a fora si fa bo.
I aquella satisfacció d’haver passat tot el dia a la muntanya sabent que no has de conduir enlloc més.
A la nit, sopar, explicar batalletes del dia i a dormir.
Demà ja tornarem. Avui no.
¿Y el domingo?
Recoges. Cierras. Vuelves.
Y el lunes vuelve a ser un coche.
A nosotros esta es la parte que más nos gusta de la Sau.
Que no parece que tengas que preparar una expedición cada vez que quieres marcharte.
La vida normal y la vida camper ocurren dentro del mismo vehículo.
Solo cambia el día de la semana.
Si quieres más información puedes leer todas las características de la SAU aquí